30 anys de selecció

La Federació Andorrana de Bàsquetbol va retre ahir homenatge al Poliesportiu d’Andor­ra als 126 internacionals que al llarg de la història han vestit la tricolor coincidint amb la primera jornada de l’Europeu C sub-18 femení que se celebra al país.
Foto de família amb els internacionals sènior i les seleccions sub-16 masculina i sub-18 femenina.

Fa 30 anys, almenys de manera oficial, va engegar a rodar el projecte de la selecció andorrana de bàsquet, que va debutar en un gran torneig l’any 1989 amb una medalla d’or als Jocs dels Petits Estats de San Marino, després d’imposar-se per 54-52 a Xipre. Des d’aquell 1988 en què va començar tot, 126 homes i dones han vestit la samarreta del combinat sènior.
Per celebrar aquesta efemèride, la FAB (Federació Andorrana de Basquetbol) va realitzar ahir un homenatge a tots aquests internacionals, aprofitant la primera jornada de l’Europeu C sub-18 femení que va arrencar ahir mateix al Poliesportiu d’Andorra. Les seleccions sub-16 masculina i sub-18 femenina van fer un passadís on anaven passant un a un els jugadors que van poder assistir a l’homenatge, abans de rebre per part de l’ens una samarreta commemorativa d’aquest aniversari.
Com acostuma a passar en aquest tipus d’actes, és impossible reunir tothom, però sí que van desfilar sobre el parquet del Poliesportiu una setantena dels jugadors i jugadores que han escrit la història del combinat nacional. No van faltar noms il·lustres del bàsquet del país com Joaquim Colom o Jaume Guri, d’altres que encara estan plenament lligats a la FAB, com el seleccionador absolut, David Eudald, el de 3×3 sub-18, Èric Bartolomé, o alguns dels internacionals de l’actualitat que el mes passat van disputar l’Europeu de Petits Estats a San Marino, com Roger Lliteras o Hugo Bartolomé. Sense oblidar tampoc les dones, que també han posat el seu gra de sorra amb la selecció femenina aquests 30 anys.
Un dels rostres més feliços al Poliesportiu era el de Manel Fernàndez, president de la FAB, que va declarar que “feia dies que volíem fer alguna cosa, però no sabíem ben bé el que”, i va afegir que “per a nosaltres era un deure perquè la federació sense els jugadors no seria absolutament res”. El màxim dirigent va explicar què significava una trobada com aquesta: “és emocionant veure gent que feia temps que no veia i que si no és per un acte com aquest és complicat de veure, o també la sensació de tornar a conèixer gent a qui havies perdut la pista perquè la vida els havien portat a altres llocs”.
Entre els presents va haver-hi algun dels integrants de la primera selecció, com Joaquim Colom, que va admetre que en una jornada així “et venen al cap molts records, perquè a més de veure amics i companys, mires la samarreta i vas recordant gent que no hi és”. Colom ha estat tota la vida vinculat a la federació, però si ha de triar un moment es queda amb “quan vam començar perquè era un moment complicat, i també amb els dos ors a Gibraltar i al país, que són records que queden per a tota la vida”. I no van faltar tampoc les mostres d’agraïment a la FAB per l’acte, com la de Toni Jiménez, que va manifestar que “amb la federació he viscut els moments més xulos de la meva car­rera esportiva”.

Font: Diari d’Andorra

Buscador