El TS avala les limitacions hoteleres fixades al pla urbanístic parroquial

El tribunal troba que “és perfectament legítima” la decisió comunal de restringir el nombre d’habitacions en funció de l’indret on es construeixin els establiments

 

La limitació que el pla d’urbanisme de Canillo estableix respecte de la capacitat dels establiments hotelers en funció del lloc de la parròquia on s’ubiquin “és perfectament legítima”. La normativa comunal aprovada de forma definitiva el 28 de maig del 2007 recull que al nucli antic només s’hi podran situar establiments d’un màxim de 50 habitacions i a les altres zones entre 75 habitacions per a ús hoteler i 50 per a l’ús d’apartahotel. Casa Molines havia demanat, en el marc d’una apel·lació per l’afer referit al Prat del Portal, la nul·litat de determinats articles del pla urbanístic que “regulen els establiments hotelers en considerar que són contraris al principi de llibertat d’empresa i envaeixen competències d’altres administracions”.

Casa Molines –que pretenia desenvolupar un projecte hoteler a l’esmentada zona– considerava que les restriccions d’habitacions no venien “justificades en raons urbanístiques”. Tampoc no trobava ajustada a dret una clàusula que deia que en el cas d’hotels o aparthotels no es podia procedir a l’agrupació d’edificis per a la constitució d’un únic establiment. Entenia la part apel·lant que aquest darrer article impossibilitava la instal·lació de grans complexos hotelers “condicionant la pròpia capacitat econòmica de desenvolupament del negoci i impedint, per tant, la presència de determinats tipus d’operadors”.

La visió del tribunal

Pel que fa a les restriccions d’habitacions, la sala administrativa del TS recorda que “amb l’exercici de les potestats urbanístiques les administracions competents poden establir condicions al desenvolupament de determinats usos amb l’objectiu d’assolir el model territorial desitjat”. I una d’aquestes limitacions pot ser la relativa a la capacitat. El nombre de places. En conseqüència, afirma el veredicte recent al qual ha tingut accés el Diari, “la limitació d’un màxim d’habitacions en les instal·lacions hoteleres té plena cobertura jurídica en la norma exposada”. I, per tant, no troba nuls caps dels articles que evoca l’apel·lant. I tampoc el que fa referència a l’agrupació d’edificis.

En aquest darrer sentit, els magistrats, que no deixen lloc a cap mena de dubte al reconeixement de la llibertat d’empresa, asseguren que el dret constitucional “no empara un dret incondicionat a la lliure instal·lació de qualsevol establiment o activitat en qualsevol espai sinó que és compatible amb les restriccions que des de la normativa sectorial es puguin imposar sempre que siguin proporcionades i contribueixin a la consecució d’una finalitat o interès superior”. En la sentència, es recorda que en la memòria del pla d’urbanisme canillenc s’hi “explica clarament com el model de creixement turístic pel qual ha optat la parròquia vol eliminar la presència d’hotels de grans dimensions en tot l’àmbit territorial i aquesta opció és perfectament legítima”. En aquest marc, “la prohibició exposada no té altra finalitat que garantir la plena efectivitat dels objectius” que el comú exposa, “en el sentit de no permetre que amb agrupacions d’edificis es puguin implantar instal·lacions hoteleres que superin els màxims que s’han considerats oportuns”.

Font:

Diari d’Andorra