Desfilada de Pritzker a Andorra

Dominique Perrault, Frank Gehry i Jean Nouvel van presentar personalment els seus projectes per al futur Museu Nacional i Zaha Hadid hi va enviar el seu equip

Andorra va reunir ahir, per unes hores, la crème de l’arquitectura mundial: els francesos Jean Nouvel i Dominique Perrault, i el nord-americà Frank Gehry van presentar personalment els projectes concebuts com a seu del futur Museu Nacional d’Art, que es construirà a l’antiga caserna de bombers d’Andorra la Vella. Només l’arquitecta d’origen iraquià Zaha Hadid, el quart premi Pritzker que competeix pel projecte, no hi va acudir en persona.

El jurat donarà a conèixer la decisió en un termini d’un mes, aproximadament, segons va explicar el ministre de Cultura, Juli Minoves, que el presideix. Tindran en compte diverses variables, al marge del disseny i el cost, com ara l’impacte paisatgístic o la despesa energètica.

Sis llargues hores

Les exposicions van durar sis llargues hores, en què els equips de cada arquitecte muntaven les maquetes i explicaven al jurat els ets i uts de les propostes.

Va començar el francès Dominique Perrault (Clermont-Fer­rand, 1953), autor d’obres com la Biblioteca Nacional de França o el Palau de justícia de les Comunitats Europees, a Luxemburg. Perrault ha projectat un edifici que, segons ell mateix va explicar, vol inspirar-se en la imatge “d’un gran arbre gelat”, on predomina el color blanc i la lluminositat. Ha tingut en compte l’orografia muntanyenca perquè l’edifici pugui ser vist “a partir de la munta­nya” i, al mateix temps, actuï com a organitzador de l’espai urbà, “amb una nova presència cultural al cor de la ciutat”. És un bastiment força vertical, amb quinze plantes.

Gehry (Toronto, 1929) –amb el famosíssim Guggenheim i, a Andorra, l’encàrrec de l’Arxiu-Museu de la Massana– va ser el següent que va mostrar el que ha dissenyat. Molt gelós de la seva idea, no va permetre que la premsa prengués cap imatge. No obstant això, sí va deixar que un dels membres del seu equip, l’arquitecte associat David Nam, en parlés. És un projecte agosarat, de 117 metres d’alçada repartits en 19 plantes, que s’inspira en les esglésies romàniques del país (les galeries reprodueixen la forma d’una capella). Compta amb una estructura de base recoberta d’alumini que fa l’efecte d’una immensa porció de carbó de Reis, amb textura de reminiscència carbònica.

Pel que fa al projecte de Zaha Hadid (Bagdad, 1950), autora d’obres com el centre BMW a Leipzig o el pavelló Puente a l’Expo de Saragossa, va ser defensat per Tiago Correia, associat del seu despatx. És una altra aposta per la verticalitat, una torre esvelta d’un centenar de metres, articulada per albergar les infraestructures del centre museístic en la primera planta i les galeries, en les superiors.

Finalment, Jean Nouvel (Fumel, 1945), que signa edificis capdavanters com ara la torre Agbar a Barcelona i que projecta una urbanització de luxe a Ordino, va presentar una construcció que combina l’arqueologia amb l’art contemporani i actual. L’edifici, va explicar, pretén “crear sorpreses”. Compta amb un amfiteatre i alguns espais que recorden una capella.

Un canvi en la fesomia del país

La Portaveu del Govern, Conxita Marsol, va afirmar en sortir de l’exposició dels quatre projectes que sigui quin sigui el que s’escollirà finalment (el jurat es posa avui mateix a treballar en el calendari, va dir) provocarà un “canvi en la fesomia de la capital i del país”. Així mateix, va manifestar que els dissenys que es van presentar ahir “estan molt ben integrats” en el seu entorn, atès que tots els arquitectes han tingut en compte aspectes centrals de la identitat nacional, ja sigui el llegat romànic o l’entorn muntanyenc. “Ha estat un impacte escoltar el raonament que cadascun porta al darrere de cada projecte i de com cada disseny respon a un raonament, que fa que tots els projectes siguin comprensibles”, va subratllar Marsol, per qui l’MNA ha de ser un “element emblemàtic”.

Font:

Diari d’Andorra