L’aplicació dels plans evidencia que cal flexibilitzar la Llei del sòl

Els cònsols veuen necessari canviar el text i són conscients de les dificultats per desenvolupar unitats d’actuació

L’aplicació sobre paper dels plans d’ordenació urbanística parroquials (POUP) està fent evident que la Llei del sòl, a la realitat, és massa complexa. Perquè requeix uns processos excessivament feixucs que retarden el desenvolupament d’unitats d’actuació i de retruc, la construcció. Almenys, així ho veuen la major part dels comuns una vegada s’han posat mans a l’obra per urbanitzar juntament amb els veïns. Una de les queixes rau en la poca flexibilitat de la llei, que sovint fa difícil també arribar fàcilment a acords entre propietaris.

Per això, aposten per introduir canvis al text normatiu. La via (una modificació del Govern, una proposició de llei promoguda per les corporacions, o mitjançant els grups parlamentaris, ja que els partits ho proposaven durant la campanya electoral) els és indiferent, i alguns només demanen que sigui al més aviat possible.

De fet, segons comenta el cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, en algunes reunions dels mandataris comunals “n’havíem arribat a parlar” de la possibilitat de canviar la llei. I és del parer que “si el Govern no ho fa es podria nomenar una comissió” per tractar la qüestió, perquè el desenvolupament dels plans especials i parcials “és molt complicat”. Creu que “és lent” i calen “molts documents”.

En la mateixa línia, l’homòleg d’Encamp, Miquel Alís, aposta per fer una reunió a tres bandes (Govern, Consell i comuns) per buscar vies. “Potser de vegades s’interpreten la llei i els reglaments de manera molt generosa, però cal arribar a acords”, admet.

Unitats molt grans i cadastres

El conseller d’Urbanisme d’Ordino, Pere Riba, constata que tots els comuns “ens trobem amb els mateixos entrebancs”. I reitera el fet que cal molt consens per desenvolupar les unitats i que algunes d’elles són “excessivament grans, amb molts propietaris”. També destaca un altre element que dificulta l’aplicació, com ara el fet que s’hagin fet “abans del cadastre i hi ha finques que estan entre dos o tres propietats”.

El cònsol d’Escaldes, Antoni Martí, explica que els plans especials que promou el comú sembla que funcionin una mica millor que la resta. Però reconeix que “es demanen moltíssimes coses”. I introdueix un nou element. Quan hi ha el 100% d’acord per desenvolupar una unitat s’estalvien passos, com ara el control de la comissió tècnica d’urbanisme (CTU). Quan es pot desenvolupar la unitat perquè el consens és del 75% o més, “el comú té més feina” perquè ha de garantir que el percentatge que no estigui inclòs tingui les mateixes càrregues que la resta. A més, en aquests casos sí que hi ha control de la CTU, fet que allarga més el procés.

A Andorra la Vella, la mandatària, Rosa Ferrer, reconeix que calen canvis, “amb prudència”, que “de vegades hi ha bones idees però no es poden fer”. I ho exemplifica amb el projecte de Foster, que no es podria tirar endavant si no fos a través de la Llei d’entorns de protecció. I una possible reducció del percentatge d’acord, avisa, potser no donaria prou garanties als particulars. Una opció de Josep Maria Camp, de la Massana, veu en positiu: “Potser cal reduir el percentatge, perquè no sé si es frenarà massa la construcció”. Coincideix també que cal fer el procés més àgil.

En canvi, el conseller d’Urbanisme de Sant Julià, Josep Majoral, assegura que no s’han trobat amb dificultats per la Llei més enllà de les de l’adaptació. “Les al·legacions al pla d’ordenació es van resoldre amb molta cura i això facilita el desenvolupament de les unitats d’actuació”, posa de relleu. “El problema més gran el tenim amb la crisi”, lamenta

Font:

Diari d’Andorra

Buscador