URBANISME – Setze plans parcials aprovats en els darrers tres anys

La parròquia amb més convenis engegats per particulars és La Massana, amb sis

 Setze.

Aquest és el número de plans parcials que s’han aprovat a Andorra des de l’entrada en vigor dels set plans d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP), entre mitjan 2006 i final del 2007.

Es tracta d’una xifra més aviat pobra que demostra l’estat de la situació actual, amb l’aturada en sec de la construcció, i la dificultat del procés urbanístic. De fet, la complexitat per tirar endavant un pla parcial i el més que substancial dispendi econòmic que suposa són dos dels entrebancs amb què es troben els propietaris particulars de terreny a l’hora de reordenar els espais. N’hi ha que, de fet, han deixat córrer la tasca.

Així ho constaten els comuns, que reconeixen que la Llei del sòl no ajuda i resulta farragosa per als administrats. “El tràmit és complicadíssim. Molts veïns han començat a tirar endavant plans parcials i alguns fins i tot se n’han cansat. En segons quines unitats d’actuació, que són molt grans, és molt complicat. A més, costa molts diners”, exposa el cònsol major d’Encamp, Miquel Alís.  També explica que a la parròquia que encapçala s’han aprovat dos plans, un a les Bons i un altre a Vila, i que n’hi ha tres més que es troben en una fase de tramitació força avançada (dos a la part alta d’Encamp i un al Solà). “A Encamp potser la situació ha estat diferent a la d’altres llocs perquè durant la moratòria no es va construir molt i ara potser la gent en tenia ganes”, conclou. 

 

Cara i creu a les Valls del nord

Amb tot, el punt que, de lluny, ha vist desenvolupar i aprovar més plans a iniciativa dels particulars és la Massana, amb sis. D’aquests, tres s’han tirat endavant a Anyós, un a la Massana, un a l’Aldosa i un a Arinsal. En canvi, a l’altre costat de la balança se situa la parròquia limítrof. A Ordino, des que el desembre del 2006 el pla d’urbanisme va veure la llum no se n’ha tirat endavant cap. Però, tal com informen des del comú, és que tampoc hi ha hagut cap sol·licitud per fer-ho. Malgrat això, actualment la corporació està tirant endavant un pla especial: el de la urbanització de luxe que ha de dissenyar Jean Nouvel. 

D’altra banda, a Escaldes-Engordany s’ha donat el vistiplau a quatre plans –als Vilars, Jardins de Candi, Llenguaderes i el Falgueró– malgrat que recentment el Tribunal Superior (TS) ha tombat el darrer (concretament, en aquest cas la segona instància ha estimat el recurs presentat pel propietari d’un 0,24% de la unitat d’actuació, que no estava a favor de l’acord i que el considerava fora de la llei). 

A la capital, en canvi, des de l’aplicació del pla d’ordenació únicament s’ha aprovat un pla parcial. Es tracta del de la unitat d’actuació on s’aixecarà en el futur la nova seu de la Justícia, al Prat del Rull, al centre d’Andorra la Vella. El conseller de Serveis Públics i Urbanisme del comú, Antoni Armengol, comenta que la situació econòmica “difícil” també ha reduït els projectes per tirar endavant unitats d’actuació. “A més de la complexitat de desenvolupar-ho, tenen un cost significatiu. En el cas del pla del Prat del Rull, com hi havia pocs particulars, uns set, no ha estat tan complicat”, afirma. 

A Sant Julià han estat dos els plans desenvolupats per part dels propietaris privats. Un, al pont de Faucellers, a la carretera de la Rabassa, i un altre davant dels grans magatzems Punt de Trobada. El responsable d’Urbanisme del comú, Josep Majoral, també asse­nyala que “costa adaptar-se” tant a la Llei del sòl com als plans d’urbanisme, que obliguen a fer unes tasques “complicades” en molts casos. Finalment, a Canillo també s’han tirat endavant dos plans: un al Tarter i un altre a la zona del Forn.

 

 

 

LES ADMINISTRACIONS JA HAN COMENÇAT A PARLAR DE REFORMAR LA LEGISLACI

Ó

 

L’aplicació de la Llei del sòl ja ha posat en evidència que el text, aprovat a final del 2000, necessita canvis per fer tot el procés urbanístic més àgil. Amb aquesta voluntat, el ministre responsable del ram, Gerard Barcia, es va reunir l’estiu passat amb els cònsols per analitzar al detall la qüestió i estudiar possibles modificacions del text. Cada corporació local hi va fer les seves propostes i ara estan en espera d’una resposta que, de moment, no arriba. Fruit d’aquella trobada es va arribar a la conclusió que la millor via per reformar la llei pot ser la d’alterar-ne pocs aspectes i introduir-hi les modificacions necessàries a través de reglaments. Alguns dels articles on hi ha cert consens per tornar a redactar són els 103 i 105, que fan referència a la revisió i la modificació dels plans d’ordenació. Els comuns entenen que ara és pràcticament impossible fer-ho perquè el text legal els ho blinda. La voluntat seria la d’ampliar el ventall de supòsits en què es poden fer modificacions als textos (ara fins passats 6 anys de l’aprovació no es poden tocar).

Font:

Diari d’Andorra