‘Cante jondo’ fotogràfic

Per damunt de tot, la fotografia és pensament, recorda Pep Aguareles, que a la Riberaygua desplega una minuciosa reflexió sobre la condició femenina.

 Es refereix la codirectora artística de la galeria, Carme Tinturé, a la col·lecció que Aguareles inaugura aquest vespre com “cante jondo”: una sèrie de nus que volen anar més enllà del nu.

Un recorregut per imatges que, sense ser agressives ni provocadores, portin l’espectador a pensar sobre “la part més fosca” de la condició femenina. 

“Volia reproduir tota la càrrega social, psicològica, que suporta la dona en una societat masclista”, apunta l’autor. I aquí estan reflectits, a Expressió – Impressió, models i estereotips femenins: la mujer florero, la dona nimfa, la que lluita per alliberar-se. Els viacrucis: les violacions, “l’estadística de les mortes a mans d’un desgraciat”. Les baixeses de la societat: les dones prostituïdes. L’única fotografia amb color, per cert, “amb l’ombra del bavós” darrere la víctima. Cada imatge pretén ser un relat i la col·lecció sencera –tretze fotografies–, un discurs.

L’autor, no obstant això, ha cercat un equilibri entre un contingut potent i una proposta visual poètica, a la recerca de l’harmonia de les línies, el ritme de les corbes, on res no ha quedat a l’atzar. Cada element té un perquè precís, diu Aguareles, inclosa l’elecció del gran format i el suport –alumini–, que arrodoneix el punt d’elegància minimalista.

Cada peça presentada a la Riberaygua ha estat el fruit d’un procés laboriós. Aguareles no ha entrat a l’estudi a treballar amb les models –dues, no professionals– fins que no ha estat absolutament segur de quin havia de ser el resultat final de la composició. “I jo parteixo que sóc fotògraf, la qual cosa vol dir que tot està fet a l’estudi; després hi ha un procés d’edició, com sempre hi ha hagut”, però “la creació d’imatge digital és un altre món, ja no fotografia”. 

I això que el repte que plantegen algunes imatges –com la dona crucificada que colpeix l’espectador que entra a la galeria– no ha estat minso. “La vaig haver de penjar d’unes bastides, perquè no em servia estirada a terra, havia de reflectir la tensió d’un cos crucificat.” I sense que prengués mal.

Font:

Diari d’Andorra

Buscador