El Govern crea un model per captar més residents passius

L’executiu exigirà inversions en actius per un mínim de 400.000 euros a les persones que s’instal·lin al país sense tenir cap activitat laboral

El Govern va donar a conèixer ahir la proposta del nou model de residències passives, inclosa al projecte de la llei d’immigració, que té per objectiu atreure inversió estrangera “bona i sana” i “seguir controlant que vingui a Andorra el menor volum possible de persones no desitjables”.

Amb aquestes paraules va exposar ahir el ministre d’Interior, Marc Vila, les bases del projecte de llei que va aprovar el consell de ministres i que s’emmarca en el conjunt de mesures plantejades per l’executiu enfocades cap a l’obertura econòmica. 

Així doncs, la modificació del règim de residències passives –que actualment superen el llindar de les 2.000 i que ara passaran a anomenar-se residències sense activitat lucrativa– regula tres tipologies de permisos diferents, en funció del perfil del nouvingut. Hi haurà les batejades –i que ja existien– com a residències sense activitat lucrativa, pensades per a persones que després de finalitzar la seva vida professional trien Andorra com a destinació per passar la jubilació. En aquests casos, el Govern ha modificat els requisits per accedir-hi i n’incrementa les exigències: mentre que fins ara es demanava un dipòsit de 30.000 euros a l’INAF més 7.000 euros per cada persona a càrrec, ara s’exigiran inversions en actius, ja siguin mobles o immobles, a Andorra per un import mínim de 400.000 (dels quals 30.000 euros es mantindran igualment al dipòsit de l’INAF). Vila va argumentar la modificació a la voluntat de donar “prestigi a la plaça andorrana”, “ incrementar el compromís d’aquests ciutadans” amb el país i “posar-nos al nivell d’altres places” com les de Mònaco, Suïssa o el Regne Unit.

 

Professionals diversos

El projecte també crea la figura del professional amb projecció internacional, que es correspondria amb individus que fan “una feina personal” que poden dur a terme des de qualsevol punt del planeta però que per raons de qualitat de vida han escollit el Principat. Se’ls permetrà que desenvolupin el 85% de la seva feina a l’exterior i, per tant, no tindran incidència en el mercat laboral andorrà. I també apareix la possibilitat del resident per raons d’interès científic, cultural o esportiu, com el “d’escriptors, novel·listes, poetes o científics, persones que vulguin treballar cap al món amb la seva residència aquí”, va exemplificar Vila. Tant en el primer cas com en el segon s’exigirà als sol·licitants aquest dipòsit a l’INAF dels 30.000 euros. 

Els canvis també rebaixen els terminis de residència efectiva a Andorra dels 183 anuals mínims que exigeix avui la normativa als 90 que exposa el projecte de llei per a les tres tipologies de permisos. I en paral·lel, l’executiu preveu flexibilitzar els procediments burocràtics per obtenir aquesta mena de permisos, conscient que la situació actual és força feixuga. Això sí, va insistir el titular d’Interior, “continuant” garantint els estàndards de rigor i transparència i de lluita contra el blanqueig. De la seva banda, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va ressaltar que amb els canvis “hem de començar a pensar en un mercat que va molt més enllà d’Espanya i França”.

Font:

Diari d’Andorra