Del cel a l’infern, a Andorra el lloguer de pisos i la gestió de patrimoni han desplaçat les vendes.

La crisi econòmica ha afectat tots els sectors, però no és cap secret que alguns n’han sortit pitjor parats.

És el cas de l’immobiliari, que ha passat a viure en només uns pocs anys la seva època daurada –alguns professionals admeten que massa daurada– a un moment extremament delicat.

La conjuntura del país afegida a la important dificultat per accedir al crèdit de les entitats financeres ha fet davallar la venda d’immobles de manera espectacular. Les agències no han tingut més remei que adaptar-se o morir –i no totes han aconseguit evitar la desaparició– a un nou panorama del qual, a més, no s’albira una sortida propera. 

Les transformacions progressives patides per les empreses han anat en dues direccions. D’una banda, la recerca d’àmbits d’actuació vinculats al sector i que havien quedat en un segon plànol durant el boom immobiliari, negocis que permetessin compensar, si més no en part, l’enfonsament de les operacions de compravenda. De l’altra, la necessària contenció de despeses que, en alguns casos, s’ha traduït en baixes entre el personal i en altres en la reducció del nombre d’oficines.

I és que no hi ha hagut més remei. A l’hora de parlar de venda de pisos no es pot parlar ni d’estancament ni d’alentiment. Ha caigut en picat. “El que abans feies en un mes, ara ho faig en un any, o fins i tot necessito més temps”, apunta el responsable de la immobiliària Oceànic, Carles Julián, que recorda com “en una tarda havia arribat a tancar sis pisos d’una mateixa promoció” per després admetre que “era una bogeria”. Ara, sentencia, “vendre costa més i s’ha de treballar molt més per fer vendes d’imports molt inferiors”. El gerent de Nou Aire, Joan Toribio, indica que “tan distorsionada” era aquella situació com l’actual, en la qual “molts ens hem conscienciat que s’ha de treballar més per fer menys”. 

Davant aquest panorama, són moltes les agències que han apostat de forma clara i decidida tant per oferir una important cartera de pisos en lloguer com altres activitats com l’administració de comunitats de propietaris o de patrimonis –es porta la gestió de diversos immobles d’una mateix propietari–. “Abans, tot el que era el lloguer estava en la tercera divisió per a les empreses i, en canvi, ara ha guanyat molta importància i ha passat per davant de la venda”, explica Eusebi Soler, gerent de Massandor. 

 

Aposta necessària

Aquestes sortides s’han convertit, en alguns casos, en un autèntic baló d’oxigen per a moltes empreses. Així ho reconeix Julián, des d’Oceànic, quan explica que el lloguer i la gestió de patromoni s’han erigit com activitats clau per al seu negoci. “Jo sempre ho feia. Recordo que alguns companys em preguntaven per què ho feia si no donava tants diners com la venda. Ara, tots ells han vist que aquests ingressos són segurs”, comenta. Amb més contundència s’expressa la directora general d’Immoser, Meritxell Hernández. “Les agències que només feien comerç han tancat. Les que estan obertes avui són les que fan administració, comunitats o lloguers”. 

Toni Capella, responsable de la immobiliària 7 Claus remarca que l’arrendament “és el que es fa bàsicament” després que el volum d’operacions de venda “hagi caigut entre un 60 i un 70%” en el seu cas. Al seu entendre, la reducció del termini de preavís per deixar un habitatge llogat que es va impulsar amb la llei de mesures de reactivació econòmica ha servit per donar aire al sector. “Ha animat la gent a canviar-se de pis i, per a mi, ha estat un gran diferencial, una opció encertada que ha beneficiat tant el propietari com els inquilins”, afirma.

L’aposta per aquests àmbits de negoci ha permès evitar els acomiadaments d’alguns treballadors. “Nosaltres som tres persones a la immobiliària i no ho hem tocat perquè necessitem a tot­hom per fer les administracions de les comunitats de propietaris”, explica el propietari d’Urbandor, Fidel Valls. 

No tothom, però, ha tingut la mateixa sort. “Ens ha tocat reduir despeses tant en publicitat com en personal. Abans tenia quatre treballadors. Ara ho porto tot jo”, revela el propietari d’Eurofinques, Lluís Quintana, empresa en la qual “hem canviat el lloguer per la venda perquè aquesta, simplement, no existeix”.

La reducció de despeses també s’ha traduït en els locals ocupats per les empreses del sector. Les grans agències han reduït el nombre d’oficines, com ara Oceànic. “Estàvem a Encamp, Andorra la Vella i la Massana i ara només tenim aquesta”, explica Julián. D’altres més petites han optat per solucions encara més radicals, com posa de relleu el cas de la immobiliària Gaudi. La seva propietària, Sara López, recorda que “tenia una oficina i ara m’he canviat a casa meva, on tinc una part habilitada com a despatx; també tenia una secretària, però ara el negoci no dóna per contractar ningú”, indica. I en una situació similar s’ha trobat Clàudia de Vila, de la immobiliària Font. “Vendes ja no en fem cap. Sort dels lloguers que tinc des de fa 30 anys. Si no, hauria hagut de tancar. Jo ja he tancat l’oficina i m’he posat a casa”, comenta.

 

Futur incert

Cada agència s’ha adaptat a la seva forma, però on hi ha coincidència és en el pessimisme amb vistes al futur. “El veig complicat. La gent no té diners i ni lloga ni compra. Tinc el pressentiment que moltes immobiliàries continuaran tancant perquè les despeses no es cobreixen”, explica Míriam Álvarez, gerent de Tàndem.  Des de Massandor, Soler té clar que “va per llarg” i assumeix que “al terme mig” entre la situació actual i la de durant la plena bombolla “hi trigarem a ser entre tres i cinc anys”. 

Alguns dels professionals consultats, a més, lamenten una altra situació que complica, al seu entendre, encara més el panorama: el fet que els bancs han entrat al mercat per vendre els pisos que s’han de quedar per impagament de les hipoteques. “Fan d’immobiliàries. No donen diners a ningú tret que es posi un mínim del 20% del valor de la propietat. En canvi, si l’habitatge és el seu, tot són facilitats”, critica Lluís Quintana, d’Eurofinques, opinió similar a la que té el responsable d’Urbandor. “Tenen una certa quantitat de pisos que han de vendre i és normal que ofereixin més facilitats, però a nosaltres ens perjudica. Ara ja són una immobiliària molt forta i important”, explica Fidel Valls. “Quan vas a demanar una hipoteca, ofereixen el seu pis i millors condicions. Això fa mal al sector perquè és una competència molt grossa”, asse­nyala Meritxell Hernández, d’Immoser.

 

 

 

L’AGIA XIFRA EN UN 80% LA DAVALLADA DE VENDES

 

El president del Col·legi de Gestors i Agents Immobiliàris (AGIA), Joan Carles Camp, és plenament conscient de la dificultat actual del sector. Situació lògica si es té en compte que, a nivell general, xifra en un 80% la davallada del volum d’operacions, evolució que seguia a la baixa al 2011. “Al primer semestre va caure un 32% i després s’havia suavitzat”, recorda. 

Això s’ha traduït, admet, en un “degoteig” d’agències que han anat tancat, tot i que el nombre d’empreses al mercat es manté en xifres similars ja que “se n’han creat de noves per regularitzar la gestió de patrimonis que ja feien”. I les que encara continuen, explica, ho fan amb una càrrega de treball superior perquè “hem d’esforçar-nos exageradament més per fer menys” i toca “buscar nou productes i fer una feina titànica per intentar sobreviure”. 

Camp confia que els canvis legals que vol introduir el Govern per potenciar les residències passives ajudin el sector. “Pot portar un client d’elevat poder adquisitiu que aportarà diners al sistema”, argumenta el president de l’AGIA.

Font:

Diari d’Andorra