Les empreses estrangeres necessitaran autorització per operar a Andorra

La llei perquè entri capital estranger dóna eines al Govern per evitar que la compra de negocis en un sector atempti contra la lliure competència

El projecte de llei per a l’obertura al capital estranger, que s’aprovarà demà en consell de ministres, obliga les empreses foranes a disposar d’una autorització del Govern per poder operar. Sense aquest requisit un inversor estranger no podrà operar.

Des de l’executiu s’indica que hi havia dues opcions. Una passava per permetre l’obertura indiscriminada (excepte en sectors d’interès general com per exemple les telecomunicacions o negocis nocius per al país com una fàbrica d’armes). Aquest plantejament s’ha descartat per decantar-se per l’obligatorietat d’autorització. Per evitar que es produeixi una situació d’arbitrarietat en les concessions el text del projecte de llei inclou una sèrie de paràmetres que s’han d’aplicar. 

Fonts de l’executiu van garantir ahir que la salvaguarda no significa que es protegeixi cap sector. El permís previ s’hauria inclòs per evitar la monopolització d’un sector per part d’un inversor forà. Se cerca així mantenir la lliure competència que podria quedar afectada en cas que un sol propietari aconseguís una concentració important dins d’un sector concret. Les mateixes fonts van destacar que l’autorització prèvia no pressuposa que un negoci (per exemple una botiga de tot a un euro) sigui rebutjat perquè entra en competència directa amb un sector abundantment cobert (el comercial). Un exemple respecte d’allò que es vol evitar amb el permís previ passaria per l’adquisició d’una desena de concessionaris de vehicles. L’acumulació de l’inversor en una posició predominant en el sector que podria afectar la lliure competència mercantil. 

El redactat, però, deixa la porta oberta que l’executiu decideixi establir una sèrie de filtres, tal com demanen majoritàriament les associacions empresarials. L’executiu, però, ratifica que l’obertura serà total i no quedaran al marge les àrees tradicionals de negoci com ara l’hoteleria i el comerç. Més enllà de l’esperit que vulgui donar a l’aplicació pràctica de la llei el gabinet Martí, el text deixa en mans de l’executiu concedir o no l’autorització sobre la base d’uns requisits tan genèrics que donen una gran capacitat de maniobra. Altres fonts del Govern van citar que s’han incorporat elements de valoració, com ara la vinculació amb el país, la solvència del projecte o el fet que no suposi una despesa extra dels diners públics.

L’empresariat és majoritàriament favorable a tenir certes restriccions per als inversors estrangers. Defensa que els negocis que no aporten valor afegit (una botiga de tot a un euro) no té cap sentit que acabin obrint perquè no tenen una incidència directa en la millora de l’economia. A més, destaca que una obertura il·limitada acabarà malmetent els negocis existents.

 

EL SILENCI COM A VIA D’AGILITACIÓ

 

Un dels objectius que persegueix el Govern amb la nova legislació és que els tràmits per invertir al país siguin com més àgils millor. Aquest és el principal motiu que el text introdueixi la figura del silenci administratiu positiu en el termini d’un mes. És a dir, si passat aquest temps el sol·licitant no ha rebut cap notificació des de l’executiu, es considera la petició aprovada. Actualment, el silenci administratiu durant dos mesos es considera negatiu en la gran majoria de tràmits. Només hi ha una excepció: la Llei de societats va introduir el positiu, però amb un termini de fins a tres mesos.

 

OPERACIÓ SENSE PERMÍS PER SOTA EL 10% DEL CAPITAL SOCIAL

 

Un altre canvi que preveu el projecte de llei que aprovarà demà el Govern en relació amb el text que actualment està en vigor és el de possibilitar la realització de petites inversions de capital en societats del país. Així, tota operació que suposi que un estranger adquireixi accions d’empreses del país es podrà fer sense necessitat d’una autorització prèvia del Govern sempre que el percentatge de títols que es comprin sigui inferior al 10% del total. 

D’aquesta forma, i segons va informar ahir ANA, des de l’executiu s’entén que s’afavorirà les inversions que puguin voler realitzar petits accionistes forans. A la vegada, s’aconseguirà que el procés sigui més àgil i s’evitarà el risc d’un retard excessiu per la seva tramitació administrativa.

Ara bé, malgrat no haver de sol·licitar aquest permís previ, el comprador de les accions sí que haurà de comunicar posteriorment l’operació al registre d’inversions estrangeres. Aquest mecanisme de control té l’objectiu d’evitar la compra en cascada de títols.

Pel que fa a totes aquelles operacions d’inversió que suposin fer-se amb el 10% o més de les accions d’una societat an-dor­rana, hauran de ser autoritzades per l’executiu, decisió que es prendrà, justament, sobre la base dels criteris de valoració que queden establerts al text.

L’avantprojecte també incorpora en el capítol de les inversions directes un nou apartat, el que fa referència a les transmissions per causa de mort en què el beneficiari sigui estranger. També manté els apartats sobre les inversions directes destinades a la “constitució o ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents”, i sobre  les entitats financeres que vulguin fer inversió directa, totes elles amb necessitat d’autorització prèvia.

Font:

Diari d’Andorra