Crèdit Andorrà va aconseguir l’any passat uns beneficis de 70,6 milions

Els beneficis de l’entitat bancària van ser un 9% inferiors als del 2010 en aplicar una política “conservadora i prudent” de dotacions per a insolvències.

Crèdit Andorrà va tancar l’any 2011 amb un total de 70,62 milions d’euros de benefici net consolidat –després d’afrontar uns impostos de 19,64 milions–. La xifra representa una disminució del 9% en relació amb els resultats del 2010.

Des de l’entitat bancària, però, es posa en relleu que aquest descens és, en gran part, conseqüència “d’haver aplicat una prudent i conservadora política de dotacions per a provisions per a insolvències”, unes decisions necessàries en “el marc d’un context econòmic europeu que ha mostrat una clara desacceleració”. Malgrat la conjuntura desfavorable, des de l’empresa financera es remarca que s’ha incrementat de forma considerable, fins al 7,5%, el volum de negoci, i s’ha aconseguit assolir la xifra de 13.199 milions d’euros.

Una altra dada positiva destacada pels responsables de Crèdit Andorrà és l’augment del total de recursos gestionats. El 2011 van assolir els 10.087 milions, que suposen un 10% més que l’exercici anterior. Des de l’entitat també s’assenyala que els 569 milions en recursos propis permeten disposar “d’un confortable nivell de solvència per garantir el creixement sostingut del grup”. 

Pel que fa a la inversió creditícia, els responsables del banc indiquen que s’ha continuat facilitant l’accés al finançament d’empreses i famílies, amb 3.112 milions d’euros destinats a préstecs, una xifra molt similar a la de l’exercici 2010. A la vegada, s’han mantingut les ràtios de solvència (17,39%) i de liquiditat (51,81%) molt per sobre dels límits legals establerts (10% i 40%, respectivament), que, segons es destaca des de Crèdit, permet una fortalesa “molt per sobre del que estableix la legislació andorrana i de la mitjana de la banca europea”.

Pel que fa a la plantilla, es va incrementar en 92 persones, xifra que suposa un augment del 17,8% en relació amb l’any anterior, assolint els 609 professionals, dels quals 411 a Andorra. La resta formen part de la presència a l’estranger de l’empresa, que va viure el 2011 un important impuls amb diferents operacions que “han reforçat la posició del grup en el sistema financer internacionals”. A l’expansió han contribuït de forma decisiva l’adquisisió del Banque de Patrimoines Privés, a Luxemburg, la compra de Banco Alcalá, a Espanya, o l’obertura de l’oficina a Madrid del holding d’assegurances ERM.

 

LA MITJANA DE MOROSITAT DEL SECTOR BANCARI CREIX FINS AL 4%

 

La continuació de la crisi econòmica està deixant sentir els seus efectes també en la morositat bancària que pateixen les entitats andorranes. La mitjana estimada del sector, segons les dades facilitades ahir durant la junta d’accionistes de BancSabadell (BSA), s’hauria situat durant l’any 2011 per sobre del 4%. A més, segons va apuntar el president de BSA, Robert Cassany, durant el seu discurs i amb referència a l’estadística concreta de la seva entitat –0,62%–, la dada “seguirà una tendència alcista mentre duri l’actual context”, ja que “l’alentiment constant de l’economia fa que els riscos d’impagament creixin a causa del deteriorament de retorn tant de les famílies com de les empreses”. 

En cas que aquesta estimació es confirmi, suposaria que la morositat s’hauria incrementat de forma notable en el transcurs del 2011. I és que, segons les dades de les memòries dels cinc bancs del país corresponents a l’exercici 2010, aquesta ràtio es quedava a 31 de desembre en un 2,93%. Per tant, s’hauria produït un creixement de més d’un punt en només dotze mesos i de gairebé dos en relació amb el 2009, quan la mitjana era només d’un 2,2%.

Malgrat això, l’estadística andorrana només repeteix a una escala menor allò que està succeint als països de l’entorn. I és que aquest 4% de morositat quedaria encara molt per sota de les dades europees, en especial les d’Espanya. El Banc Central del país veí va publicar, justament ahir, les dades del sector corresponents al mes de març i aquest percentatge, que fa referència als crèdits dels quals està en dubte el seu retorn en relació amb els concedits, se situava en un 8,36%, que suposava un nou increment i situava l’estadística com la més elevada dels darrers 18 anys.

Font:

Diari d’Andorra