La Borda Mateu, possible sortida de l’aeri de Carroi

Marc Pons assegura que és l’alternativa de “menys impacte” d’una sèrie de propostes apuntades en diferents informes tècnics

La zona limítrof d’Andorra la Vella i el poble de Santa Coloma, coneguda com a Borda Mateu, tindria tots els números per acollir l’estació base del telefèric del pic del Carroi en cas que el projecte acabés tirant endavant.

 

Així ho va fer conèixer la setmana passada el conseller de Joventut, Esports i Noves Tecnologies del  comú de la capital, Marc Pons, en el marc una entrevista radiofònica concedida a l’emissora COPE Andorra-AD Ràdio. 

    Citant els resultats d’una sèrie d’informes tècnics sobre l’aeri encarregats durant el mandat del cònsol Francesc Xavier Mora, Pons va remarcar que “el projecte resulta factible”, i que els estudis “assenyalen diversos punts de sortida possibles per al telefèric”, dels quals “la Borda Mateu és el que, en principi, presenta un impacte menor”, pel fet de ser una zona allunyada de nuclis urbans importants.    

    En aquest sentit, d’altres indrets eventuals assenyalats en els informes serien algun punt central d’Andorra la Vella, no especificat, l’edifici dels Pouets de la capital o el centre del poble de Santa Coloma, opcions que la corporació considera “o bé difícils de dur a terme, o bé directament inviables”, va manifestar el conseller. 

    

Sense por als ecologistes

Preguntat sobre si el comú tem reaccions contràries al projecte, especialment per part de grups ecologistes, Pons va recordar que “aquest no seria l’únic giny d’aquest tipus que travessaria alguna muntanya a Andorra”, i va posar com a exemple els aeris d’Encamp i la Massana. A més, i a diferència d’aquests altres dos telecabines, el conseller hi va afegir que el telefèric de Carroi “no sobrevolaria cap zona urbanitzada, com a molt la carretera i el cementiri de Santa Coloma”.

    Marc Pons, que va destacar que només veu “punts positius” en el projecte, va voler posar especial èmfasi en el fet que, si el telefèric s’acaba construint, “Andorra la Vella acabaria situant-se a peu de pistes”. Així, va remarcar que el giny “no tan sols serviria per arribar al cim de Carroi”, sinó que també hi ha la voluntat “que acabi servint d’enllaç amb les estacions de les valls del nord”.

    D’altra banda, i pel que fa a la possible configuració de l’estació superior del telecabina, Pons va indicar que no es descarta cap alternativa. “S’ha parlat d’instal·lar-hi un restaurant, un centre d’interpretació de la vall d’Enclar, un mirador… tot són opcions molt atractives”, va explicar el conseller, que va assenyalar, no obstant això, que “encara que ho gestioni una empresa privada, el comú supervisarà de prop tot el desenvolupament del projecte”.

    Cal recordar que la intenció de la corporació comunal és que la inversió inicial del telefèric provingui d’una entitat privada, que gestionaria la infraestructura mitjançant una concessió de llarga durada.

 

EL COMÚ SEGUEIX COMPTANT AMB QUE S’EDIFIQUI AL PARC CENTRAL

 

Marc Pons va reiterar que el comú compta que s’acabi edificant al Parc Central, encara que sigui a llarg termini. En aquest sentit, el conseller va recordar que “el pla d’urbanisme preveu que tots els propietaris puguin unificar l’edificabilitat, a canvi d’una cessió urbanística obligatòria del 15 per cent”. En el cas del parc, “aquesta cessió consistira en la part central, al voltant de la qual es permetria la construcció de dos blocs d’habitatges en forma de semicercle”, hi va afegir Pons. Concretament, “a la part on hi ha la Batllia, la construcció seria més baixa, per no tapar el sol durant els mesos d’hivern”, mentre que “a la zona que dóna a Prat de la Creu es podria construir amb una edificabilitat més alta”. Amb tot, el conseller va remarcar que la corporació comunal és conscient que el projecte podria trigar anys a materialitzar-se, ja que a més de la crisi immobiliària, la família Rebés, propietària dels terrenys, es troba des de fa anys en una disputa interna que ha portat la gestió patrimonial a mans d’un administrador judicial.

 

Borda Mateu negocia des de fa un any pel giny al Carroi

El propietari, Jesús Maestre, negocia des de fa un any amb l’empresa amb vista que els terrenys acullin l’estació inferior del giny

El Grup Maestre, la societat que gestiona la Borda Mateu, manté converses des de fa almenys un any amb l’empresa Doppelmayr, amb vista a la construcció del telecabina del pic de Carroi.

 

Cal recordar que aquest indret seria, d’entrada, el més indicat per acollir l’estació inferior del giny en cas que el projecte es materialitzi, tal com va avançar el conseller de Joventut, Esports i Noves Tecnologies del comú de la capital, Marc Pons.

    Jesús Maestre, propietari dels terrenys, va confirmar ahir aquestes negociacions amb Doppelmayr, tot afegint que la companyia austríaca considera que la Borda Mateu és la zona “que té més possibilitats” d’acollir el punt de sortida de la infraestructura. “L’empresa té en principi la intenció de fer-ho en aquest lloc”, va indicar.

    

El lloguer, l’opció més probable

Concretament, Doppelmayr necessitaria “una superfície d’entre 2.000 i 3.000 metres quadrats per construir l’estació i una zona d’aparcament”, va explicar Maestre. Pel que fa a les condicions del traspàs dels terrenys, el propietari hi va afegir que, després d’estudiar diverses fórmules, el règim de lloguer seria el que, d’entrada, convenç més totes dues parts. Fins i tot s’ha arribat a parlat de xifres, que Maestre no va voler detallar. En tot cas, va dir que “encara és massa d’hora per entrar en detall, perquè tot pot ser que el projecte no s’acabi fent”.

    D’altra banda, Jesús Maestre va explicar que, amb qui no hi ha hagut converses de moment, almenys de manera oficial, és amb el comú d’Andorra la Vella. “La cònsol, Rosa Ferrer, ja m’ha dit, en diverses ocasions, que la Borda Mateu és una bona opció urbanísticament”, va assenyalar.

    De fet, i tot i aquestes converses entre el Grup Maestre i Doppelmayr, és la corporació comunal qui, juntament amb el comú de la Massana –ja que l’estació del Car­roi haurà de servir d’enllaç entre Andorra la Vella i Pal–, ha de treballar en l’elaboració del plec de bases pel qual s’haurà de regir el concurs públic per construir la infraestructura.

    Els requisits que hauria de reunir l’aeri és que no sobrevoli cap zona habitada –en aquest sentit, l’opció de la Borda Mateu és la més idònia, en estar allunyada del nucli urbà–, i que no suposi un fre mediambiental per a la conversió del Vedat d’Enclar en parc natural.

Font:

Diari d’Andorra