Mitja dotzena de grups s’interessen per gestionar el casino

Mitja dotzena de grups empresarials sondegen la possibilitat d’aterrar al Principat

Mitja dotzena de grups empresarials estan sondejant la possibilitat de participar en un eventual concurs per aconseguir la concessió del casino que el projecte de llei del joc d’atzar, a tràmit parlamentari, preveu.

 

Per ara, les firmes internacionals dedicades a l’oci i el joc només estarien elaborant els seus propis estudis interns de viabilitat, alhora que a través de diversos intermediaris han fet arribar el seu interès al Govern. Alguns dels grups podrien fins i tot buscar aliances amb empresaris andorrans, ja fos per tenir més força en l’hipotètic concurs, ja fos per una qüestió logística. Per exemple, cal cercar el lloc on ubicar l’equipament lúdic.

    El marc normatiu que aixoplugarà legalment el casino i que ha de regular el conjunt dels jocs d’atzar està en una fase inicial al Consell. Després que s’admetés a tràmit parlamentari a final del mes de maig, en principi a mitjan d’aquest mes les formacions polítiques haurien de presentar les esmenes que creguin escaients. El calendari electoral apreta i encara més ho farà el pressupost quan entri a tràmit, i no és clar que aquest projecte de llei acabi veient la llum. Però això no treu que operadors del sector del joc hagin estès els seus tentacles. I estudiïn el marc en què probablement, encara que hi pugui haver algunes modificacions, s’haurien de moure. Fonts del sector han reconegut que el Principat sempre ha aixecat expectació com a plaça per a l’oci del joc, però que la manca d’una regulació havia impedit qualsevol iniciativa que des de fa dècades i esporàdicament s’ha anat traslladant als mandataris governamentals.

 

Negoci en retrocés a Europa

Hi haurà propostes si hi ha marc normatiu? Les fonts consultades asseguren que sí. Però lluny del que hauria estat dècades enrere i impulsant instal·lacions de poca envergadura. El joc, els casinos, segons les fonts, ja no és el negoci que havia estat. I menys encara en l’entorn europeu. Les grans firmes del sector estan derivant les seves inversions fortes al sud-est asiàtic. Els xinesos són grans jugadors. També a Macau hi estan desembarcant potents grups del joc d’atzar. Al Principat, com a mínim hi han enviat inputs sis grups: tres d’espanyols, un d’austríac, un de francès i un altre de nord-americà.

    Els catalans Grup Perelada i Cirsa i el madrileny Grupo R. Franco serien tres de les opcions que estarien sondejant el mercat andorrà. De fet, poc o molt, sempre han tingut contactes amb el Principat. Especialment, l’empresa que gestiona els casinos de Perelada, Barcelona i Tarragona, entre altres, i que lidera la família Suqué-Mateu. L’esposa del patriarca Artur Suqué és Carmen Mateu, filla de l’exalcalde de Barcelona i home amb clares influències econòmiques a l’Andor­ra del segon terç del segle passat Miquel Mateu. El Grupo R. Franco i Cirsa, salvant les distàncies, han viscut una mena d’història paral·lela. Fruit del treball i l’encert de diversos germans (Jesús i Joaquín Franco Muñoz en el cas de la madrilenya; i els Lao, ara ja separats i amb Manuel al capdavant del projecte terrassenc), uns i altres van convertir en projectes intercontinentals del joc la fabricació de les màquines recreatives amb premi. O dit d’una altra manera: les màquines escurabutxaques. Casinos d’Àustria, el Groupe Partouche –que ja al seu dia va posar un peu i mig a Escaldes i va acabar pledejant amb el comú– i un grup americà que podria arribar de bracet d’un empresari català resident a aquell continent són altres alternatives que fonts coneixedores del sector han explicat que d’una manera o altra han estat en contacte amb el Principat per analitzar la possibilitat de licitar en un eventual concurs.

 

Emplaçaments

Les mateixes fonts han explicat que cap dels grups no es plantejaria fer un gran desembarcament al Principat. Justament, una de les branques que més negoci deixa són les màquines escurabutxaca, la presència de les quals el projecte de llei que s’està tramitant al Consell limita força. Alguns dels grups estan treballant en plans de negocis. Segons les fonts, almenys en una primera fase, un casino al Principat permetria aconseguir uns beneficis anuals a l’entorn de tres milions. La inversió que podrien fer en instal·lacions no superaria, segons les fonts, els cinc milions d’euros. Algunes de les firmes o els seus representants o delegats haurien estudiat possibles ubicacions: des d’un local que encara hi ha a Caldea d’uns 4.000 metres quadrats que semblarien suficients per a una primera fase de desenvolupament del negoci a consultar amb l’empresari rus que fa uns mesos va adquirir al bisbat d’Urgell uns terrenys a la zona de la Borda Nova de la capital amb la intenció inicial de fer-hi un parc aquàtic cobert, fins a la possibilitat d’encaixar el casino en alguna àrea comercial lligada a un projecte hoteler d’Andorra la Vella.

Font:

Diari d’Andorra