Andorra, molt ‘English’

Recorda Iain Woolward, escocès establert a Andorra després de tancar una vida empresarial a Silicon Valley, que cada any 5,6 milions de persones teclegen ‘Andorra’ a Google. Genera interès, però no cal una nova guia a l’ús, per això surt a la palestra ‘Andorra Revealed’

Se’ns diu residents passius, però de passius res, que ben actius que estem”, s’exclama Clare Allcard, una altra de les involucrades en el projecte que en pocs dies veurà la llum i que estarà a les llibreries puntualment per Sant Jordi. Un volum que recull el treball de dos anys de mitja dotzena d’escriptors arribats a Andorra des dels llocs més diversos: Allcard, des de Singapur; Judith Wood, de Bombai i Londres; Alexandra Grebennikova, de Rússia; Valerie Rymarenko, d’origen ucraïnès, i Ursula Ure Simpson, nascuda a Xangai, a banda de l’esmentat Woolward, publicista a Califòrnia que havia treballat per a empreses com Google. Tots plegats sumen 133 anys residint al país, bromeja Allcard: ella mateixa és aquí des dels vuitanta. 

    Amb un actiu coneixement del  ter­reny que trepitgen –el físic i el literari, perquè pràcticament tots han anat publicant pel seu compte– es van posar mans a l’obra per compilar dades i fets que han barrejat amb bones dosis de ficció i presentar així el país arreu, en un volum que es comercialitzarà físicament però sobretot en plataformes digitals. En aquesta presentació “excèntrica i eclèctica”, com ells s’hi refereixen, els temes passen des de “the exquisit andorran potato” que esmenta Wood en un dels contes fins a l’allau de 1996 que relata Allcard, amb pinzellades de l’experiència en primera persona. I també en primera persona recorda haver actuat com a figurant durant el rodatge de la sèrie de TV3 Entre el torb i la Gestapo. Per la qual li van pagar trenta pounds, puntualitza. 

    Allcard, coordinadora del volum, enfila els textos seguint el cicle de les estacions de l’any i emprant les festes tradicionals com a fil conductor. Amb Woolward movent-se entre la ficció i els textos més periodístics a l’humorístic estil Bill Bryson. Explicant als forans extrems com que “el contraban no està considerat realment un delicte a Andorra. De fet, no fa gaire temps era un esport nacional, un dret de la masculinitat”. Mentre, Wood ofereix un detingut itinerari pel de vegades massa oblidat patrimoni romànic, a banda dels contes que aporta al volum, entre els quals una mirada a les tradicions relacionades amb les bruixes –A walk on the dark side–, perquè les temàtiques són absolutament transversals, com es diu ara: de la mirada a la cuina andorrana feta per Grebennikova als delicats haikus amb què debuta Rymarenko.

Font:

Diari d’Andorra