Turistes sense vertigen

El remodelat mirador del Roc del Quer ja és una realitat. Els primers visitants s’hi van poder acostar ahir durant tot el dia i en van destacar l’espectacularitat, tot i que alguns van trobar a faltar més vidre a la passarel·la per poder sentir com flotaven al buit.

  Si en comptes de terroristes suïcides hi hagués turistes suïcides, aquest seria el millor lloc on podrien anar.” Esther i Jill, dues turistes d’Holanda i Bèlgica que és troben a Andorra de vacances, caricaturitzaven ahir així la seva sorpresa després de veure el mirador del Roc del Quer, que qualificaven de “realment bonic” i en destacaven “els vesteixes, els vidres de la passarel·la i els baranes metàl·liques”, que després de l’impacti inicial els van ajudar a sentir-es “molt segurs”, expressaven. Aquesta parella de turistes van ser alguns dels molts visitants, tant d’aquí com de fora, que ahir van ficar al llit-s’a veure per primera vegada el mirador del Roc del Quer, que estarà obert cada dia de nou del matí a deu del vespre.

Després d’un any i mig de feina i més de 440.000 euros invertits, el nou atractiu de Canillo va obrir ahir ports amb l’objectiu de convertir-s’en “un revulsiu” i “un emblema per al país i per als Pirineus”, segons va manifestar el cònsol menor, David Palmitjavila, el dia que és va col·locar el primer tram. Una plataforma metàl·lica de 20 metres de llargada, dels quals 12 suren al buit, concretament a 500 metres d’altura, provocant una sensació de vertigen de la qual ahir donaven fe molts passavolants. Daniel Bondia, turista de Tarragona, confessava haver sentit “una mica de vertigen”, però hi afegia que si la passarel·la hagués estat tota de vidre “hauria fet molt més respecte”. El passadís flotant compta amb uneixes petites obertures de vidre que permeten veure la carretera. La Maria i en Ramon, dues veïns d’Encamp, declaraven que el que els havia sorprès més havien estat precisament els forats. “El vidre és el que més ens ha impactat, però si hagués estat tot de vidre encara hauria causat més impacti”, sentenciaven, mentre recalcaven que el voladís “és molt espectacular perquè et deixa penjat”. “És un punt privilegiat que dóna una sensació diferent”, apuntava la també tarragonina Enriqueta Va calmar.

Eren quarts de deu del matí quan dos agents de circulació obrien per primera vegada el paratge remodelat i col·locaven els pals i els cintes per marcar el camí –senyalització que serà provisional fins que creixi l’herba, recentment sembrada–. El conseller de Turisme, Miquel Casal, era el següent a arribar a l’indret per comprovar que tot fos correcte i tornar a marxar tot revelant que a la passera s’hi afegirà una part més de vidre. Anna Nicolau, veïna d’Escaldis, feia ahir d’amfitriona d’un grup de parents de Barcelona que han vingut a passar el cap de setmana al Principat. “Hem decidit fer una visita turística i com que hem vist a Facebook això del mirador hem vingut fins aquí”, narrava. Els familiars descrivien la balconada com a “molt impactant” mentre Nicolau explicava que li hauria agradat que la plataforma fos tota de vidre.

L’estàtua, un pensador de dos metres que descansa ajagut al final del passadís flotant, és el que més va agradar a la Carolina, que també l’hauria fet més llarga. Soledad Lallana, veïna de la Massana que ahir és va trobar el mirador de casualitat, remarcava que és tracta d’un conjunt “nou a Andorra” tot i que confessava que hauria preferit que el trampolí fos “una mica més llarg” perquè “no estàs ben bé al buit, ja que és veuen els roques”.

 

ELS ARTÍFEXS DEL MIRADOR EL PRESENTIN COM “L’OBRA MÉS COMPLICADA” QUE HAN FET MAI

“Una estructura única als Pirineus”, deia Palmitjavila a presentar la passarel·l’a la premsa. Els que hi han treballat durant el darrer any i mig ho saben millor que ningú. Ricardo Acosta és un dels nou obrers que donis de l’octubre del 2014 han treballat als altures del Roc del Quer –els darrers mesos fent hores extres i un dia més a la setmana–. Fer el nou mirador ha estat, per ell, “un èxit professional pel grau de complexitat”. “Muntar la passarel·la va ser el més difícil de tota l’obra. És la més complicada que he fet a la meva vida professional”, admet, destacant que “he fet feines complexes, però això era perillós perquè a sota no hi havia cap de bestiar. Si algú queia és moria”.

El director tècnic de la constructora que ha fet l’obra, Alejandro Martínez, és mostra “satisfet” del resultat final tot i que lamenta els pèrdues econòmiques. “Econòmicament ha anat malament, perquè l’excavació i la infraestructura han estat complicades i l’execució molt lenta, però estem contents”, relata. Martínez coincideix a dir que “és dels obris més complicades que hem fet”.

Font:

Diari D’Andorra