El SAAS busca l’encaix de l’Institut Baselga per treballar a l’hospital

Tots els projectes d’inversió estrangera vinculats al sector mèdic que han anunciat que volen instal·lar-se al país continuen actius. Ho assegura el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, que subratlla que “tots mantenen l’interès i és part del nostre treball continuar mantenint la flama viva amb les empreses perquè el mantinguin”. Precisa, però, que es tracta de projectes que triguen molts anys a fer-se realitat i els inversors ja contemplen aquests terminis, i destaca el cas de l’Institut Oncològic Baselga, que a més de ser una iniciativa d’envergadura té la particularitat que no treballarà al 100% en l’àmbit privat.
Missé explica, a la ràdio del Diari, que “és un projecte que té una dificultat important perquè necessita la interacció amb l’hospital, necessita operar a l’hospital”, i recorda que ara el SAAS està immers en un procés per “redefinir el seu model de gestió i de funcionament, i el que estem mirant és com encaixar el model que té l’hospital amb el que necessita l’Institut Baselga, està dintre, d’alguna forma, de l’àmbit tècnic”. El secretari d’Estat exposa que ha parlat amb els responsables del SAAS, els doctors Piqué i Martínez Benazet, “i estan mirant de trobar l’encaix d’aquest projecte, si és viable dins la gestió que requereix l’hospital”. I hi afegeix que és un treball que “ens agradaria que es pogués fer ràpid, però que malauradament requereix molta reflexió, i més en un moment en què s’està reflexionant sobre el model de l’hospital”.

Evitar desplaçaments mèdics
Per al Govern la possibilitat que l’Institut Oncològic Baselga s’instal·li al Principat és un projecte important per la quantia de la inversió i l’aportació que representarà per a l’economia nacional, però segons Missé aquest aspecte “quasi diria que és el menys important”, perquè emfatitza el que suposarà com a millora de l’atenció sanitària. “Permetrà que prestacions mèdiques que avui en dia no poden fer-se a Andorra es facin, en temes de radioteràpia i tractaments que malauradament no són agradables i ens hem de desplaçar per fer-los, es facin aquí”, destaca. I insisteix que el projecte “continua molt viu, el continuem treballant” però sense obviar la complexitat tècnica que comporta, que indica que és similar a la de l’Institut Cardiològic Brugada, “per la intersecció que han de tenir amb l’hospital, i són els professionals que estan més capacitats que jo –òbviament– els que hi han de trobar l’encaix”.
Josep Maria Missé admet que han de fer “certa autocrítica” perquè quan es va planificar la inversió estrangera “pensàvem que tindrien un procés més curt de maduració dels 12 mesos, i el temps ens ha provat que les empreses triguen més des del moment que prenen la decisió de venir fins que implanten el projecte”. Ressalta que ja s’han obert clíniques d’estètica, dermatologia, oftalmologia, i en breu de podologia, i especifica que el sector mèdic és encara més complicat perquè “és molt intensiu en inversió, cada operador mèdic fa una inversió considerable en milions d’euros, la qual cosa vol dir que abans de realitzar el projecte han d’estar segurs que tots els elements que necessiten perquè la seva empresa funcioni estan d’alguna manera alineats”.
El secretari d’Estat recalca que l’etapa “més important i més difícil” que ja han recorregut tots els inversors del sector mèdic “és que tinguin interès”, i apunta que no es pot concretar quan es podrien fer realitat aquests projectes perquè l’escenari és inèdit per a les dues parts “i no està a les meves mans”. “Aquestes empreses no estan acostumades a fer expansió internacional i nosaltres com a sistema sanitari tampoc no estem acostumats a rebre aquest tipus d’operadors i no tenim ni uns ni altres les estructures per treballar-ho, per la qual cosa s’alenteix el procés”, valora Missé, que es mostra molt optimista perquè arribin, tot i que “per molta voluntat, energia i treball que posem des d’Actua al final és l’empresari qui arrisca i pren la decisió”. I afirma que des de la sanitat andorrana “estic plenament convençut que trobarem els mecanismes perquè el projecte sigui una realitat”.

Llei per a l’institut Marquès
L’altra iniciativa mèdica de renom pendent és la clínica de reproducció assistida de l’Institut Marquès. En aquest cas l’obstacle és la falta de legislació per desenvolupar l’activitat, que serà 100% privada. “Estem intentant donar un marc regulador propici perquè presti la seva activitat aquí”, exposa Missé, que elabora un equip de treball liderat per Salut “i nosaltres aportem la visió empresarial”. Apunta que “aquí hi ha més treball de l’administració per presentar al més aviat possible la llei, i el ministeri té intenció de tenir-la per al proper període de sessions parlamentàries i seria molt bona notícia”, per puntualitzar que és una normativa complicada perquè no hi ha estàndard europeu, “i a cada país les lleis sobre fertilitat són absolutament dispars, i a més les tècniques evolucionen i hem de ser capaços d’incorporar les noves tendències”.

Buscador